PRINCIPI D'USABILITAT: LA REGLA DELS 3 CLICKS

La regla dels 3 clicks (3 clicks rules) recomana que no s’hauria d’arribar a cap informació clau d’una pàgina web en més de tres clicks. La correcta aplicació d’aquest principi produeix a l’usuari una experiència positiva i satisfactòria, ja que aquest ha trobat la informació que sol·licitava en poc temps i, per tant, és molt probable que l’usuari torni a consultar la pàgina per a buscar més informació.

Per tal de poder observar aquest fet, duré a terme una petita investigació, que consisteix en visitar les principals pàgines web de les cadenes de televisió per veure quina és la programació de demà divendres a la tarda. En aquest anàlisi tindré en compte tan els clics que he de realitzar per a trobar-ho, com l’estona que tardo fins a arribar-hi.

Tve espanyola: Amb tres clicks he pogut accedir a la programació de demà, ja que indicava molt bé “Programació TV” i “avui, demà o demà passat”. L’únic inconvenient que he trobat és la lentitud per accedir-hi, i que quan s’arriba a aquesta, resulta que la graella engloba tots els canals de rtve espanyola (tv1, La 2, 24h, clan, docu, clásico, La 1 catalunya, La 2 catalunya, Internacional Europa i Internacional America llatina), i costa arribar fins el teu objectiu. A més a més, en comptes de mostrar-te la graella de tot el dia, aquesta va per hores. El temps total ha sigut de 25 segons.

TV3: Amb tres clics també he arribat a la programació desitjada, tot i que he trigat més perquè el sistema és diferent. Aquí primer han de prémer “Tota la programació”, posteriorment seleccionar el dia desitjat a un calendari i prémer “Generar graella”. Aquest sistema, força innovador, crea desorientació al primer moment però és positiu perquè es pot consultar la graella de 10 dies per endavant. El temps total ha estat de 30 segons.

Telecinco: A la web de telecinco, amb un sol clic accedeixes a la graella de “demà”, però el problema és que a diferencia de les demés, que el menú està a la barra inicial, en aquest cas la graella està a la mateixa pàgina d’inici, però al final de tot i a un costat, dificultant així la seva vista. El temps total, doncs, ha estat de 40 segons.

Antena 3: Amb tres clics s’accedeix a la programació de demà a la tarda. Els clicks són: “Programación”, “Mañana”, “Tarde”. L’únic problema que hi ha és que si vols visitar la programació d’aquí dos o tres dies has d’anar clicant “Dia siguiente” fins arribar a la graella desitjada. En aquest cas, que s’ha trigat solament 15 segons, la programació està dividida en franges horàries (matí, tarda, nit i matinada).

Cuatro: en el cas de Cuatro s’han de fer solament 2 cicks: “Guía tv”, situada al menú principal, i “Mañana”, on surt tota la programació del dia. L’únic problema és el temps, ja que fent només 2 clicks s’han trigat 35 segons perquè s’ha tardat molt a carregar.

Sexta: El cas de la Sexta és particular, ja que només d’accedir-hi semblava ser molt igual que Cuatro (amb una opció a la barra principal que hi posava “Guia Tv”), però el problema és que es carregava tot menys aquesta informació. Per tant, després d’intentar-ho durant un minut, he decidit desistir.

La principal conclusió que he extret és que l’aplicació correcta d’un principi no garanteix l’èxit de l’usabilitat global. Per exemple, a Telecinco la informació està molt desordenada i tot i que hem de fer un sol click, s’ha tardat més que en altres pàgines que s’han de fer més clicks. El millor exemple és Antena 3, que havent de fer tres clicks, hem arribat a la informació desitjada en només 15 segons.

FORMATS ACTUALS DE PUBLICITAT INTERACTIVA A LA TELEVISIÓ

Fins fa poc, quan es parlava de receptors en els mitjans tradicionals s’acostumava a utilitzar la paraula “espectador” (sobretot perquè la televisió era el mitjà per excel·lència i era el punt de referència pels demés). Actualment, amb el naixement de Internet, ha nascut una nova denominació en el sector de la publicitat interactiva, que se’ls coneix com a “usuaris”. El receptor no es limita a rebre, sinó que ara utilitza, manipula, experimenta... en definitiva, es relaciona amb l’emissor de forma directa.

Els mitjans interactius més explotats avui en dia, a part de la coneguda web, són la televisió interactiva, l’e-mail i el Wireless; cadascun d’ells amb els seus formats i possibilitats:

· Web: Buttons, Banners, Microsites, Interstitials, Skycrapper, Popups i Toplayer.
· E-Mail: Permission Marketing, vital i newsletter.
· Wireless: SMS, WAP i sites.
· TV Interactiva: Canals interactius i spots interactius.

Tenint en consideració la temàtica del post, direm que la televisió interactiva és una televisió en la que el comandament a distància ja no només serveix per a canviar de canal, sinó que fa desaparèixer el televident passiu, creant-ne un que exerceixi poder sobre la televisió. Per una banda, la programació és controlable i, per altra, la publicitat adquireix la característica de ser també receptiva, permetent diàleg entre emissor i receptor.

La televisió interactiva possibilita una gama àmplia de publicitat. A més d’spots televisius, els formats interactius de publicitat poden ubicar-se a diferents aplicacions interactives. Els principals formats de publicitat interactiva a televisió són els següents (Aymerich, 2007):

· Spot interactiu: Quan un spot televisiu incorpora la possibilitat d’accedir a una aplicació de publicitat interactiva. Els spots interactius es poden consumir de forma tradicional (a través d’un consum lineal) o de forma interactiva (accedint a l’aplicació interactiva dissenyada). L’existència de l’aplicació interactiva sol donar-se a conèixer mitjançant la superposició d’una icona d’interacció durant l’spot. L’usuari pot apretar el botó interactiu mentres dura l’spot per tal d’accedir a l’aplicació interactiva, que es materialitza d’alguna de les formes (DAL, Mini-Dal, Microsite o Impulse Response).

· Patrocini interactiu o programes: Un programa de televisió pot contenir formes de patrocini interactiu mitjançant, per exemple, la superposició d’una icona interactiva a algun moment del programa, que condueix a una aplicació de publicitat interactiva.· Serveis de Teletext Digital: Algunes plataformes han optat per mantenir aquest servei, una versió modernitzada del teletext clàssic. Solen oferir la oportunitat d’inserir banners que condueixin a una aplicació interactiva ubicada a una pàgina de text. El format també permet formes de patrocini de pàgines.

· Walled Garden: Grups de serveis interactius de diferents companyies agrupades per l’operador. La publicitat interactiva d’aquests espais es materialitza de diverses formes:

· Banners i botons que condueixen a algun tipus d’aplicació publicitaria interactiva (Ex: DAL).

· Interstitials (splash-screens): format propi d’Internet que consisteis en un anunci a pàgina completa que apareix quan es passa d’una pàgina a una altra sense que sigui sol·licitat.

· Patrocini de pàgines o seccions.

· Vídeo Sota Demanda: suport utilitzat per la publicitat interactiva perquè permet elevades dosis de personalització. Especialment és apte per a desenvolupar publicitat de llarga duració com els telescoping ads o pel·lícules produïdes per l’anunciant que l’usuari sol·licita voluntàriament.


Després d’esmentar breument com està el panorama de la publicitat interactiva a la televisió només queda afegir que aquest és un suport encara molt emergent i, per tant, es preveuen canvis i noves oportunitats de negoci per desenvolupar molt innovadores i esperançadores pel sector de la publicitat.

EL PRIMER CONCURSO DE TV QUE NO SUCEDE EN TV

El primer concurso de TV que no sucede en TV és una campanya de publicitat que es va realitzar DoubleYou el 2007, la qual plantejava llançar un concurs de televisió amb una particularitat: es veia a la televisió però no es concursava a la televisió, sinó a Internet.

Es tracta d’una campanya digital desenvolupada en diferents formats (incloits els blogs), on un home era tancat a una web durant 21 dies, amb 4 destins extraordinaris d’atrapalo.com, i en el que milers de concursants havien de buscar formes divertides i creatives d’atrapar-lo, i aconseguir entrar en el sorteig de grans viatges.

Tots els dies, Cuatro emetia un programa d’un minut de duració en el que es narrava el transcurs del joc que transcurria a Internet. Com tot programa de TV, es va anunciar a la premsa, a la programació de televisió dels diaris i revistes, en focus de debat sobre Tv a Internet, i a la pròpia cadena, Cuatro, a través d’espais singulars. El concurs, doncs, no va deixar de ser una estratègia perquè la marca estigués present a televisió de manera notòria.

La campanya online es va completar amb uns banners rich-media que permetien a l’usuari entrenar-se pel concurs interactuant amb el presentador per tota la pàgina.

Fou tal el ressò que va ocasionar aquesta campanya, que es va organitzar una segona temporada. En aquesta ocasió el personatge encara no s’havia lliurat d’estar tancat dins la web però només era durant els divendres de 8 a 17h, l’únic dia que es podia guanyar la gran troballa en forma de viatge, anunciat durant tota la setmana a la pàgina web d’atrapalo.com.

Qualsevol usuari d’Atrapalo podia entrar a la web i sacsar a “l’home atrapat” amb l’objectiu d’obtenir una estrella. Si el concursant aconseguia el seu objectiu, i a més coincidia amb el moment exacte escollit de forma aleatoria i mitjançant notari, havia guanyat el premi. Només hi havia una particularitat: havia d’assumir el repte de decidir en 20 minuts si acceptava el viatge, el qual s'iniciava a primera hora del següent dia. El concurs comptava amb un blog on els concursants podien anar seguint el dia a dia el concurs.

21 CONSELLS PERQUÈ L'EMAIL MARKETING SIGUI EFECTIU

Cada dia s’envien més d’un bilió de correus electrònics, i per tant, és indubtable que el mail s’ha convertit en un canal molt atractiu per a realitzar accions de marketing. L’email marketing és una eina molt més barata i eficaç que no pas el mailing postal, ja que s’eviten els costs derivats de la producció en paper o l’enviament postal, permetent un seguiment en temps real de l’efectivitat de l’acció realitzada.

Tot i així, perquè una campanya d’email marqueting sigui efectiva s’han de tenir en compte aquests 21 punts:

1. Evitar els filtres anti-spam
Molts dels missatges enviats no arriben als seus destinataris degut al control que exerceixen els filtres anti-spam. Aquests solen puntuar els correus que reben en funció d’una sèrie de criteris i si sobrepassen una puntuació que generalment es situa en 10 punts, marquen el correu como no desitjat. Per tal d’evitar-lo, s’ha de tenir en compte no introduir, ni en el contingut dels seus missatges ni a l’assumpte, una sèrie de termes, com per exemple: Free, gratis, $$$, €€€, descompte,...

2. Maximitzar les taxes de click- through
El click- through s’entén com la taxa de pulsació o rati de clicar. Per aconseguir que augmenti, es recomana utilitzar enllaços en format de text pla, de color blau i subratllat. Això facilita als usuaris la seva identificació, i permet un major número de conversacions.

3. El poder de la personalizació
Està comprovat que la resposta de l’usuari no és la mateixa davant missatges personalitzats que davant els que no ho estan. El percentatge de resposta és major en el primer cas.

4. Possibilitat de donar-se de baixa
Sempre s’ha de donar als usuaris la possibilitat de donar-se de baixa de les llistes de distribució, així com modificar les seves dades. A mes, és un requisit exigit per la Llei de Protecció de dades.

5. Confirmació de l’alta

6. Tenir en compte quins són els dies en que la gent és més receptiva
Varis estudis han afirmat que els dimarts i els dimecres són els dies més idonis per l’enviament de newsletters i butlletins.

7. Els auto responedors
Són newsletters que s’envien de forma automàtica cada cert temps per tal de mantenir el contacte i fomentar la confiança en l’empresa, i d’aquesta manera es reforça la imatge de marca.

8. Una mateixa plantilla pels newsletters
Aquest aspecte és important perquè el destinatari identifiqui de forma automàtica qui és el remitent, és a dir, que relacioni la plantilla amb l’empresa, i perquè centri la seva atenció en el contingut.

9. Evitar dissenyar l’email des del punt de vista de l’efectiu visual
No totes les fons tipogràfiques són visibles en tots els ordinadors ni es poden integrar en els emails.

10. Formular verbalment els avantatges de l’oferta en la zona superior del mail, perquè es vegi en qualsevol panell de vista prèvia

11. Utilitzar les etiquetes ALT (ALT-tags) per a descriure breument les imatges
Alguns sistemes permeten descripcions més o menys extenses que criden a veure la imatge.

12. Animar al receptor de l'email a guardar la direcció del remitent a la seva llibreta de direccions
En les primeres comunicacions és adequat fer-ho al principi, però en les següents, en canvi, es poden deixar per un punt entremig o final del missatge.

13. La direcció del remitent ha de ser clara i identificable; així mateix, l’assumpte ha de formular clarament l’oferta, no noés insinuar-la

14. Utilitzar eines de previsualització que permetin mostrar el missatge en diferents aplicacions de correu electrònic
També és convenient revisar l’aparença dels e-mails en els programes d’email mòbil.

15. Intentar crear una certa periodicitat en els enviaments

16. Que l’assumpte dels newsletter o “subject” resulti atractiu i no sigui monòton

17. Oferir algun incentiu a la subscripció

18. Encapçalaments interessants perquè els usuaris obrin els correus

19. Distingir de forma clara el cos de la newletters, dels enllaços

20. Firmar sempre els newsletters

21. Incloure un missatge amb la política de privacitat de l’empresa

IDEAS4LL, PORTAL PER PLANTEJAR PROBLEMES I APORTAR SOLUCIONS

Navegant per la web vaig arribar a un blog de màrqueting on l’últim post penjat parlava d’un concepte desconegut per mi, el crowdsourcing, i curiosa per saber en què consistia, em vaig informar. El crowdsourcing consisteix en proposar problemes i recompenses a qui solucionin el problema proposat. Crowd és el terme “multitud” en anglès, i sourcing es refereix a la obtenció de matèria prima.

Bé, tot això us ho explico perquè aquest concepte em va portar a una pàgina web que vaig trobar bastant interessant, anomenada Ideas4all. Ideas4all, una web nascuda amb vocació del “youtube de Ideas” i impulsat per Anna Maria Llopis (fundadora de l’Openbank), en la qual els usuaris poden compartir idees, plantejar problemes o donar solucions a problemes que altres usuaris han plantejat.

I us preguntareu si tan plantejar idees com problemes és de forma gratuïta o es recompensa d’alguna manera... Hi ha el que s’anomena Brain Fu, que és l’expressió de la teva contribució al “Global Brain”, i s’incrementa simplement formant part d’Ideas4all. Quan més idees aportis, més reptes o problemes plantegis, i més comentaris realitzis, major serà el Brain Fu.

Ideas4all diferencia 4 tipus d’usuaris, els quals els descriu a tots ell com a necessaris perquè el projecte continuï endavant:

- Els ideators, que poden aportar idees a 25 categories diferents. La plataforma està oberta a totes les idees, des de l’àmbit cultural, polític o social a l’idustrial i científic. Aquests poden decidir fins a quin nivell cedeixen els seus drets de propietat intel·lectual a la comunitat, mitjançant dos tipus de llicències:

La Creative Commons, per la que es reté l’autoria de la idea, però es cedeix la resta de drets.

La Ideas4all, en la que reté el copyright i només es cedeix al portal el dret a exposar les seves idees.

I si et preocupen els drets de les patents, pots exposar la teva idea només a grans aspectes, sense mostrar-ne tots els detalls.

- Els questor exposen problemes.
- Els navigator voten i comenten les propostes del demés.
- Els mirons, tot i que no fan res actiu, poden veure un mapa del món on es mostren totes les idees i problemes registrats per països.

L’objectiu final del projecte és compartir, intercanviar i democratitzar les idees, la innovació i el coneixement, a més de resoldre problemes, reunint milions d’ocurrències, ja siguin simples o complexes.

Cal afegir que Idees4all no és un projecte absolutament original, sinó que hi ha altres llocs web amb la mateixa filosofia crowdSourcing. La diferència, segons l’autora d’Idees4all és que, a diferència d’altres pàgines, que són especialitzades en sectors concrets (Cambrian House especialitzada als nous negocis i tecnologies; Innocentive especialitzada a la ciència i tècnica), Ideas4all vol aconseguir posicionar-se en l’àmbit global, on totes les idees siguin benvingudes.

El projecte es va iniciar a principis d'estiu, i fins l'actualitat ja s'ha recollit més de 2.000 idees aportades de 19 països diferents. S'haurà de motivar bastant a la gent si es volen complir els objectius marcats: reunir un milió d'idees en els dos primers anys!

Ja sabeu què heu de fer a partir d’ara si sou d’aquelles persones que fins i tot dormint el cap no els hi para de donar voltes. Si poseu les vostres ocurrències, qui sap si un dia et dones a conèixer i contacta amb tu una important agència de publicitat que et vol contractar!

Us adjunto pàgines d'interès que tenen a veure amb el concepte Crowdsourcing:

IDEAS4 ALL: http://www.ideas4all.com/

CAMBRIAN HOUSE: http://www.cambrianhouse.com/

INNOCENTIVE: http://www.innocentive.com/

IDEA WICKET: http://www.ideawicket.com/

GLOBAL IDEA BANK: http://www.globalideabank. com

ESTRATÈGIA DE BUZZ MARKETING PEL LLANÇAMENT DE BONGO A ESPANYA

Divendres 30 de novembre de 2007, 19:00 hores de la tarda a una oficina situada al World Trade Center de Barcelona. Després d’una dura setmana de treball tens ganes d’abandonar ràpidament el despatx, ja que la teva parella està a fora, impacient, esperant-te per a començar una feliç vetllada de cap de setmana junts. Només hi ha un petit problema: quan acabes de tancar l’ordinador, de cop t’adones que tens sis feines pendents a realitzar (típics “marrons” d’última hora), i fins que no els acabis no podràs abandonar l’oficina. Quins nervis!!!

Segur que tothom s’ha trobat alguna vegada amb una situació semblant, en la que, si no vols ser acomiadat, hi ha poques altres opcions... Sort que després t’adones que tot és una estratègia de buzz màrqueting d’una empresa!!! Qui descans....

Aquesta és l’acció de buzz màrqueting que Bongo, amb el nom de “La Gran Evasión”, va idear pel 30 de novembre de 2007 per a llançar al mercat espanyol la seva oferta de productes.

L’acció que es planeja és la següent: 100 persones tancades al World Trade Center de Barcelona havien d’intentar escapar-se de l’edifici, on el primer que ho aconseguís, després de superar una sèrie d’obstacles i passar diferents proves, s’emporta el Big Bongo (un cap de setmana d’evasió que comença el mateix divendres, on s’enllacen diferents experiències que ofereix el Bongo, i on finalitza en un viatge a una capital europea).

La campanya, ideada per l’agència CP Proximity i sota la premissa “d’aconseguir el màxim impacte amb la mínima inversió”, i tenint en compte dos aspectes (no comptaven amb un pressupost milionari i el fet que es tractava del llançament d’un producte experiencial), van idear la següent estratègia, partint de l’acció de buzz Màrketing “La Gran Evasión”: internet (campanya de banners, un vídeo rodat al propi WTC llançat al Youtube i a diferents blogs, i el microsite http://www.lagranevasion.es/ ), posters i flayers a bars, accions a ràdio (falques i un concurs diari realitzat a Catalunya Ràdio a través del qual es podien guanyar una plaça dins el joc), accions a la botiga Bongo i a altres punts de venta com Happy Books o Coronel Tapioca, a més d’una campanya de Relacions Públiques.

Els participants van ser escollits principalment mitjançant un procés de selecció. A la web http://www.lagraevasion.es/ havien d’emplenar un peculiar currículum i a través d’aquestes dades l’agència escollia els candidats que millor complien amb els següents requisits: responsabilitat, motivació, implicació, necessitat d’evasió, i finalment disponibilitat per a viatjar el mateix cap de setmana amb un acompanyant. Dels 1000 candidats inscrits, només 100 van poder participar activament al joc, però la resta tenien la possibilitat d’assistir com a públic a l’esdeveniment. Finalment una hora abans de començar 300 persones van acudir davant el WTC per intentar entrar al joc en la última convocatòria (cal tenir en compte que 300 persones són moltes si considerem que s’havien de presentar amb una parella, amb la maleta feta i amb disponibilitat per a viatjar el mateix dia). D’aquestes 300 persones van aconseguir entrar-ne 7, acabant formant part del joc 107 participants, dels quals hi havia un actor infiltrat i un reporter d’un programa nacional. Les persones que es van quedar fora van poder seguir l’esdeveniment a través d’una pantalla gegant i dels comentaris de la recepcionista cotilla que formava part del joc.

L’oficina, ambientada com la típica gran empresa americana dels anys 80, disposava d’un ordinador, una calculadora, bolígrafs i un telèfon per a intentar resoldre els enigmes que els permetria aconseguir un codi per a sortir primer de l’oficina i aconseguir el Big Bongo.

Tot i que l’acció no va aconseguir moltes visites als vídeos dipositats al Youtube, si que va aconseguir tenir molts repercussió als mitjans convencionals i d’aquesta manera, donar-se a conèixer.

Considero que aquesta és una forma realment original de presentar un producte diferent, on es demostra que la publicitat va molt més enllà que l’ús dels mitjans convencionals.

LA TEORIA DELS SIS GRAUS, UNA TEORIA MÉS

L’últim dia a classe, com molts altres dimarts, vam acabar parlant d’un tema que particularment sembla que ens crida l’atenció “la teoria dels 6 graus”. Aquesta teoria, proposada el 1929 per l’escriptor Frigyes Karinthy intenta aprovar que “el món és un mocador”, i que qualsevol persona de la Terra por estar connectada a qualsevol altra a través d’una cadena de coneguts que no té més de cinc intermediaris (connectant a ambdós persones amb només sis enllaços).

Durant els quasi 80 anys que han passat des de la seva aparició, numerosos científics, psicòlegs i estudiosos han intentat afirmar-la mitjançant experiments, tot i que molts dels resultats obtinguts no foren els esperats. Un exemple és la prova que l’any 1967 ideà el psicòleg americà Stanley Milgram, anomenada “el problema del petit món”, teoria publicada al llibre “Psychology Today”. L’experiment consistia en seleccionar al atzar diferents persones de la meitat oest d’Estats Units perquè enviessin targetes postals a un desconegut situat a Massachusetts. Els remitents coneixien el nom del destinatari, la seva ocupació i la localització aproximada. Se’ls va indicar que enviessin el paquet a una persona que ells coneguessin directament i que pensessin que era la que més possibilitats tindria, d’entre tots els seus amics, de conèixer directament al destinatari. Aquesta persona hauria de fer el mateix, i així successivament fins entregar el paquet personalment al destinatari final. Tot i que Milgram va aprovar que els paquets entregats correctament només havien passat per entre cinc i set persones, la teoria fou criticada perquè només foren una tercera part els paquets que finalment arribaren al destinatari final. De la mateixa manera, es considerà que els participants escollits pertanyien a una classe social per sobre de la normal i, per tant, les possibilitats de rebre el paquet eren superiors a la mitjana.

Amb l’arribada d’Internet, neixen les missatgeries instantànies, els correus electrònics i les xarxes socials, on mitjançant amics dels teus amics, pots crear una xarxa de coneguts enorme. Aquest fet fa que la teoria torni a recobrar la importància que anys enrere havia perdut.

A Internet hi ha, per exemple, una pàgina web creada per la revista Time, i anomenada “The Oracle of Bacon” on pots introduir el nom de dos famosos i automàticament fa la unió que tenen mitjançant coneguts per mig.

Bé, com és obvi, tan si apareix a Internet o no, les probabilitats que dues persones famoses es puguin posar en contacte amb pocs intermediaris per mig són majors a que dues persones desconegudes ho aconsegueixin de la mateixa manera. La raó és molt senzilla: els famosos sempre tenen molts coneguts (no amics) que són productors, realitzadors, guionistes, polítics, actors,..., i per tant les possibilitats augmenten considerablement.

Jo no dic que no hi puguin haver persones que visquin a l’altre punta del món i que en pocs intermediaris es puguin relacionar. Simplement penso que mentre hi haurà persones que necessitaran menys de 6 intermediaris, altres persones, per falta de recursos, en necessitaran 50. Sempre, tenint en compte que aquesta teoria es va fer quan ningú podia imaginar que algun dia hi hauria una revolució tecnològica com l’aparició d’Internet, i per tant, que aquests contactes haurien de ser mitjançant boca- orella o el correu tradicional.

No sé, digueu-me reàcia a creure en aquestes coses, però em sembla molt il·lús creure que entre un nen indígena d’una tribu de Brasil i un avi d’una tribu d’Indonèsia hi puguin haver els mateixos intermediaris que entre Angelina Jolie i Bill Gates, que són màxim sis intermediaris.