PRINCIPI D'USABILITAT: LA REGLA DELS 3 CLICKS

La regla dels 3 clicks (3 clicks rules) recomana que no s’hauria d’arribar a cap informació clau d’una pàgina web en més de tres clicks. La correcta aplicació d’aquest principi produeix a l’usuari una experiència positiva i satisfactòria, ja que aquest ha trobat la informació que sol·licitava en poc temps i, per tant, és molt probable que l’usuari torni a consultar la pàgina per a buscar més informació.

Per tal de poder observar aquest fet, duré a terme una petita investigació, que consisteix en visitar les principals pàgines web de les cadenes de televisió per veure quina és la programació de demà divendres a la tarda. En aquest anàlisi tindré en compte tan els clics que he de realitzar per a trobar-ho, com l’estona que tardo fins a arribar-hi.

Tve espanyola: Amb tres clicks he pogut accedir a la programació de demà, ja que indicava molt bé “Programació TV” i “avui, demà o demà passat”. L’únic inconvenient que he trobat és la lentitud per accedir-hi, i que quan s’arriba a aquesta, resulta que la graella engloba tots els canals de rtve espanyola (tv1, La 2, 24h, clan, docu, clásico, La 1 catalunya, La 2 catalunya, Internacional Europa i Internacional America llatina), i costa arribar fins el teu objectiu. A més a més, en comptes de mostrar-te la graella de tot el dia, aquesta va per hores. El temps total ha sigut de 25 segons.

TV3: Amb tres clics també he arribat a la programació desitjada, tot i que he trigat més perquè el sistema és diferent. Aquí primer han de prémer “Tota la programació”, posteriorment seleccionar el dia desitjat a un calendari i prémer “Generar graella”. Aquest sistema, força innovador, crea desorientació al primer moment però és positiu perquè es pot consultar la graella de 10 dies per endavant. El temps total ha estat de 30 segons.

Telecinco: A la web de telecinco, amb un sol clic accedeixes a la graella de “demà”, però el problema és que a diferencia de les demés, que el menú està a la barra inicial, en aquest cas la graella està a la mateixa pàgina d’inici, però al final de tot i a un costat, dificultant així la seva vista. El temps total, doncs, ha estat de 40 segons.

Antena 3: Amb tres clics s’accedeix a la programació de demà a la tarda. Els clicks són: “Programación”, “Mañana”, “Tarde”. L’únic problema que hi ha és que si vols visitar la programació d’aquí dos o tres dies has d’anar clicant “Dia siguiente” fins arribar a la graella desitjada. En aquest cas, que s’ha trigat solament 15 segons, la programació està dividida en franges horàries (matí, tarda, nit i matinada).

Cuatro: en el cas de Cuatro s’han de fer solament 2 cicks: “Guía tv”, situada al menú principal, i “Mañana”, on surt tota la programació del dia. L’únic problema és el temps, ja que fent només 2 clicks s’han trigat 35 segons perquè s’ha tardat molt a carregar.

Sexta: El cas de la Sexta és particular, ja que només d’accedir-hi semblava ser molt igual que Cuatro (amb una opció a la barra principal que hi posava “Guia Tv”), però el problema és que es carregava tot menys aquesta informació. Per tant, després d’intentar-ho durant un minut, he decidit desistir.

La principal conclusió que he extret és que l’aplicació correcta d’un principi no garanteix l’èxit de l’usabilitat global. Per exemple, a Telecinco la informació està molt desordenada i tot i que hem de fer un sol click, s’ha tardat més que en altres pàgines que s’han de fer més clicks. El millor exemple és Antena 3, que havent de fer tres clicks, hem arribat a la informació desitjada en només 15 segons.

FORMATS ACTUALS DE PUBLICITAT INTERACTIVA A LA TELEVISIÓ

Fins fa poc, quan es parlava de receptors en els mitjans tradicionals s’acostumava a utilitzar la paraula “espectador” (sobretot perquè la televisió era el mitjà per excel·lència i era el punt de referència pels demés). Actualment, amb el naixement de Internet, ha nascut una nova denominació en el sector de la publicitat interactiva, que se’ls coneix com a “usuaris”. El receptor no es limita a rebre, sinó que ara utilitza, manipula, experimenta... en definitiva, es relaciona amb l’emissor de forma directa.

Els mitjans interactius més explotats avui en dia, a part de la coneguda web, són la televisió interactiva, l’e-mail i el Wireless; cadascun d’ells amb els seus formats i possibilitats:

· Web: Buttons, Banners, Microsites, Interstitials, Skycrapper, Popups i Toplayer.
· E-Mail: Permission Marketing, vital i newsletter.
· Wireless: SMS, WAP i sites.
· TV Interactiva: Canals interactius i spots interactius.

Tenint en consideració la temàtica del post, direm que la televisió interactiva és una televisió en la que el comandament a distància ja no només serveix per a canviar de canal, sinó que fa desaparèixer el televident passiu, creant-ne un que exerceixi poder sobre la televisió. Per una banda, la programació és controlable i, per altra, la publicitat adquireix la característica de ser també receptiva, permetent diàleg entre emissor i receptor.

La televisió interactiva possibilita una gama àmplia de publicitat. A més d’spots televisius, els formats interactius de publicitat poden ubicar-se a diferents aplicacions interactives. Els principals formats de publicitat interactiva a televisió són els següents (Aymerich, 2007):

· Spot interactiu: Quan un spot televisiu incorpora la possibilitat d’accedir a una aplicació de publicitat interactiva. Els spots interactius es poden consumir de forma tradicional (a través d’un consum lineal) o de forma interactiva (accedint a l’aplicació interactiva dissenyada). L’existència de l’aplicació interactiva sol donar-se a conèixer mitjançant la superposició d’una icona d’interacció durant l’spot. L’usuari pot apretar el botó interactiu mentres dura l’spot per tal d’accedir a l’aplicació interactiva, que es materialitza d’alguna de les formes (DAL, Mini-Dal, Microsite o Impulse Response).

· Patrocini interactiu o programes: Un programa de televisió pot contenir formes de patrocini interactiu mitjançant, per exemple, la superposició d’una icona interactiva a algun moment del programa, que condueix a una aplicació de publicitat interactiva.· Serveis de Teletext Digital: Algunes plataformes han optat per mantenir aquest servei, una versió modernitzada del teletext clàssic. Solen oferir la oportunitat d’inserir banners que condueixin a una aplicació interactiva ubicada a una pàgina de text. El format també permet formes de patrocini de pàgines.

· Walled Garden: Grups de serveis interactius de diferents companyies agrupades per l’operador. La publicitat interactiva d’aquests espais es materialitza de diverses formes:

· Banners i botons que condueixen a algun tipus d’aplicació publicitaria interactiva (Ex: DAL).

· Interstitials (splash-screens): format propi d’Internet que consisteis en un anunci a pàgina completa que apareix quan es passa d’una pàgina a una altra sense que sigui sol·licitat.

· Patrocini de pàgines o seccions.

· Vídeo Sota Demanda: suport utilitzat per la publicitat interactiva perquè permet elevades dosis de personalització. Especialment és apte per a desenvolupar publicitat de llarga duració com els telescoping ads o pel·lícules produïdes per l’anunciant que l’usuari sol·licita voluntàriament.


Després d’esmentar breument com està el panorama de la publicitat interactiva a la televisió només queda afegir que aquest és un suport encara molt emergent i, per tant, es preveuen canvis i noves oportunitats de negoci per desenvolupar molt innovadores i esperançadores pel sector de la publicitat.