VENDRE'T PEL FACEBOOK, UNA MANERA DE GUANYAR POPULARITAT

Com tots sabem, Facebook és la xarxa social més popular d’Internet arreu del món. Al Facebook és molt important la popularitat, ja que es considera que com més amics tens, més popular ets, i poc a poc et vas convertint en node central de la web.

Les persones més populars tendeixen a ser aquelles que es presenten amb fotografies més atractives, ja que no només s’agreguen a les persones conegudes, sinó que per tal d’aconseguir més amics s’acaben fent sol·licituds a persones desconegudes i aquestes, depenent del perfil que posis, t’acceptaran o no.

La setmana passada em va cridar molt l’atenció un joc que vaig descobrir del Facebook anomenat “Friends for Sale” o “Amigos en Venta”. El joc consisteix en que, mitjançant la invitació a agregar-te el joc que t’envia un altre usuari, si acceptes entres a formar part del col·lectiu Facebook que està en subhasta. En el moment d’entrar al joc adquireixes 3.000 $ que et serviran per poder començar a fer les primeres compres d’amics, anomenats “mascotes”.

No es tracta de monopolitzar mascotes, sinó de comprar mascotes que puguis vendre ràpidament, posat que te’n pagaran un preu superior al que havies pagat per ella. D’altra banda, la persona adquirida “la mascota” rep una quantitat cada vegada que és comprada per un altre usuari. Per això, has de vendre’t de forma atractiva, col·locant fotografies que cridin l’atenció als teus possibles amos. Així doncs, les persones més populars són aquelles que adquireixen més valor en les múltiples transaccions en les que estan involucrades gràcies al seu atractiu en la web i la majoria de vegades, coincideixen amb les persones més populars del Facebook.

Ja sabeu, doncs, si voleu aconseguir ser populars al Facebook i ser comprats per millonades és necessari mostrar-vos atractius, tot i que les fotografies que mostreu no corresponguin a vosaltres.

Per molta gent el Facebook serà una xarxa social independent de la seva vida social a la realitat. Per molta altra gent, en canvi, el Facebook és la seva única forma de relacionar-se amb la societat, aïllant-se cada vegada més del seu món real i creant expectatives poc realistes dins un món virtual.

LA IMPORTÀNCIA D'INTERNET PER FOMENTAR "THE LONG TAIL"

Internet, a part de tots els avantatges que comporta per a l’evolució i comunicació de la humanitat, ha aconseguit el que Chris Anderson, editor de la revista Wired, denomina com “The Long Tail” (la llarga cua). The Long Tail descriu Internet i l’entorn digital com una plataforma que ha canviat les lleis de la distribució i les regles del mercat, ja que la reducció del cost d’emmagatzematge i distribució dels productes ha fet que ja no sigui necessari focalitzar el negoci en pocs productes d’èxit.

Aquest fet fa que existeixin dos tipus de mercats: un centrat en l’alt rendiment de pocs productes d’èxit, i l’altre basat en la suma i acumulació de totes les petites vendes de molts productes poc coneguts, que poden arribar a igualar o superar el primer tipus de mercat.

Dos exemples de llocs interactius que aprofiten i fomenten la Llarga Cua és l’Itunes o Amazon, els quals es permeten tenir emmagatzemats a la web tan el producte de més èxit o ventes amb el producte que en té menys, ja que l’espai que ocupen, a diferència de l’espai físic d’una botiga, és el mateix.

Fins l’arribada d’Internet, tot i que els interessos de les persones eren molt variats, els gustos de la gent s’havien vist forçats a concentrar-se en uns pocs grups musicals o reduïts productes editorials, ja que el mercat només oferia aquesta poca varietat. Actualment, cada nínxol de la societat té el seu públic i pot consumir els seus propis interessos gràcies a l’oferta infinita que ofereix la web. Hem passat, doncs, de l’interès genèric a l’interès específic, de les llistes dels top 40 èxits a les llistes dels top 4.000.000 de fracassos, de la cultura de l’o a la cultura de l’i, del zapping al surfing, de l’oferta del dia a l’oferta inifnita, de l’economia del lineal a l’economia digital, de vendre molt de poc a vendre poc de molt.

CAMPANYA 100% DESTINADA A INTERNET:

Calippo forma part de Habbo

Ens els darrers anys el fenomen Internet, l’únic mitjà realment interactiu, ha suposat una revolució pels departaments de marketing d’empreses de gran consum, canviant l’enfocament de la comunicació. Ha sigut necessari, doncs, replantejar-se els pressupostos, fins ara destinats el 100% als mitjans tradicionals, i definir estratègies innovadores als nous mitjans per atraure els consumidors potencials dins un entorn altament competitiu.

Moltes marques han decidit apostar per Internet per arribar a públics objectiu concrets, i sobretot si aquests són adolescents, principals usuaris de la xarxa que formen part d’una nova generació virtual vinculats activament al mitjà.

Frigo, i concretament Calippo (grup Unilever), ha sabut aprofitar el mitjà per arribar als joves i, repetint l’estratègia exitosa de l’estiu passat encofada el 100% al mitjà online (Internet), ha desenvolupat accions de comunicació dins “Habbo Hotel”, la comunitat virtual per adolescents més gran del món (amb 11 milions d’usuaris només a Espanya)

L’acció, que va començar l’1 de juny, va obtenir uns resultats immillorables, utilitzant els innovadors formats de marketing i publicitat que ofereix la comunitat. Augmentaren considerablement la venta de Calippos, ja que oferia Habbo crèdits per a intercanviar-los dins el joc. Algunes de les accions desenvolupades per Calippo dins Habbo foren: inserció d’una valla publicitària al home de la web, esponsorització d’una sala pública, disseny i creació d’una platja amb kioscos on s’oferien Calippos, creació d’un joc amb el contingut i imatges dissenyades en consonància amb el producte, activitats in- game (festes temàtiques de Calippo, concurs de disfresses, Happy Hous de salts de trampolí, Miss i Mister Calippo i Club Calippo), presència a Habbo Today i a la newsletter.

Calippo oferia diferents premis per a sortegar setmanalment entre usuaris Habbo: gelats virtuals, bosses, lingots, monede d’or i plata, packs de habbo crèdits i fons)

El resultat de l’exitosa campanya es pot resumir en 876.326 usuaris únics a Espanya durant el període de la campanya, i més de 270.000 visites al site de Calippo. A més, durant pràcticament tot el període de campanya la sala Calippo va penjar el cartell “d’aforament complet”, i va arribar a influir a xats i a moltes conversacions de Habbos, amb missatges com “Calippo y un chapuzón... ¡No hay mejor combinación!” o “Calippea y gana la fiesta que tú quieras”. L’èxit de la campanya es va traduir en un increment notable de les ventes de gelats.

Altres empreses, marques o artistes que han fet accions promocionals dins la comunitat Habbo: Harry Potter, Shreck, Gorillaz, Andy i Lucas, El Sueño de Morfeo, Edurne i Ozzu Osborne, entre altres.

MELISSA, DE BALLARINA A VIRUS

Segons el primer informe del Grup d’Anàlisis i Estudi de la Seguretat de la Informació i la Confiança (Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació), 8 de cada 10 ordinadors domèstics estan infectats per virus. O sigui, que si disposes de més d’un ordinador a casa, les possibilitats que cap d’aquests estigui contagiat per un virus són ínfimes.

Els virus és un dels temes informàtics que més preocupen a la societat, i encara més a tots aquells que ens posen un ordinador al davant i sabem fer poc més que encendre’l i apagar-lo. Els nous virus que estan sorgint actualment pretenen controlar remotament els equips informàtics amb finalitats delictives, i aconseguir d’aquesta manera les dades privades dels incautes usuaris, com les seves claus, els seus passwords, dades bancàries, informació privada (documents, fotografies, vídeos,...), etc. En aquest post m’agradaria parlar del virus més famós de la història, el conegut “Melissa”.


El divendres 26 de març de 1999 es va començar a propagar el Melissa a través de milers de correus electrònics de tot el món, marcant l’inici de la irrupció de virus a internet, causants de danys valorats en varis milions de dòlars.

El virus, que funcionava en combinació amb Microsoft Word i Microsoft Outlook, tan per versions de MS Office 97/98 i Ms Office 2000, infectava arxius de Word aprofitant la seva capacitat d’executar Scripts de Visual Basic, i les seves accions principals eren: infectar a MS Word i a tots els arxius que s’obrissin, canviar configuracions per a facilitar la infecció, i enviar informació confidencial dipositada a l’ordinador infestat.

S’activava quan els minuts de les hores coincidien amb el dia del mes –per exemple a les 18:27 hores del dia 27. Llavors el virus insertava al document obert, la següent frase: “Twenty-two points, plus triple-word-score, plus fifty points for using all my letters. Game’s over. I’m outta here”.

El virus, s’auto- enviava per correu (com a arxiu adjunt), com un missatge provenint de l’usuari, als primers 50 contactes de la llibreta de direccions del seu correu. El missatge era:

From: (nom de l’usuari infestat)
Subject: Important Message From (nom de l’usuari infestat)
To: (els 50 primers contactes de la llibreta de direccions)
Here is that document you asked for... don’t show anyone else;.)
Attachement: LIST.DOC

Tot i que el virus va ser descobert poques hores més tard, David L. Smith, el seu creador i propagador (un programador de 30 anys resident a Florida, EE.UU) fou descobert pocs dies després gràcies als rastres que havia deixat al document que contenia el virus. L’any 2002 fou sentenciat a 20 mesos de presó i una multa de 5.000 dòlars, convertint-se així amb el primer autor de virus informàtic condemnat a presó als EE.UU.

Com a curiositat destacar que es diu que el nom del virus, Melissa, prové d’una ballarina exòtica de Florida, que Smith solia freqüentar durant aquella època.
Ja sabeu, doncs, quins són els inicis dels virus, del tema informàtic que més ens preocupa actualment. Com ja sabem que aquest és un problema que no podem remeiar personalment, només ens queda l’opció d’instal·lar un bon antivirus per, almenys, disminuir les possibilitats de ser infestats per algun malvat virus.

ZATTOO NO PERD OPORTUNITATS DE NEGOCI

Des que vaig arribar a estudiar a Barcelona que no tinc yelevisió a l'habitació i m'he de ressignar a mirar el que entre el meu germà i jo (normalment el meu germà) vol veure a la Tv del menjador. Quan ja feia dos anys que estava aquí i pensava que durant la resta d’estància al pis hauria de continuar resignant-me, vaig descobrir que hi havia un programa anomenat “Zattoo” que, quan te’l baixaves, et permetia veure els principals canals de televisió espanyols. Ui, allò va ser la meva salvació! Tot i que la qualitat no era molt alta, i moltes vegades es parava la imatge o el so, preferia això que no poder mirar programes que a mi m’interessaven. Poc temps després vaig veure que abans d'entrar al programa sortien un parell d'anuncis d'alguna marca que havia contractat l'espai, i tot iq eu sempre és millor no veure anuncis, vaig pensar que era una bona forma per a financiar el rpograma i qeu els seus creadors s'emportéssin el seu benefici.

A mitjans setembre d’aquest any, quan em decidia a obrir el programa per a veure una sèrie de la televisió, hi havia un missatge que posava “Si quieres continuar mirando Zattoo debes entrar en la página web y hacer una pequeña donación”, o alguna cosa semblant. Em vaig quedar molt parada, però vaig decidir entrar a la pàgina i mirar què demanaven. La sorpresa em va arribar quan em deien que si volia continuar mirant-ho fins l’octubre (o sigui, uns 15 dies) havia d’enviar un sms a un número, i que se’m respondria amb un codi que hauria d’introduir. Lo més curiós és que em comparaven el preu de l’sms amb el d’un cafè!!! (Deia: “Puedes mirar la Tv en Zattoo hasta octubre por el precio de un café”). Jo, furiosa perquè m’estava perdent el principi de la meva sèrie preferida, vaig enviar l’sms, i de seguida vaig rebre resposta, vaig introduir el codi i es va tornar a obrir de nou el programa.

Tot i que no esperava tenir una qualitat excepcional, pensava que si t’havien fet pagar, s’haurien arreglat, almenys, tots els problemes que anteriorment m’havien passat, com la falta de so, la parada de les imatges perquè no es rebia bé la senyal, etc. Però que va, els problemes van continuar iguals; la única diferència que hi havia és que el servei, en un primer moment gratuït, s’havia tornat de pagament.

Avui, després de casi tres setmanes de no obrir el programa degut a que tinc el meu ordinador a arreglar, entro a la pàgina web de Zattoo i ja hi ha especificat un apartat anomenat “¿Eres nuevo en Zattoo?” que del que t’informa primer és de les dues opcions de subscripció, amb els preus corresponents a cadascuna (la diferència d’opcions i de preus ve donada per la qualitat dels canals: si pagues més, tens més qualitat, i si pagues menys, tens la qualitat estàndard de talls d’imatge i de so). O sigui, que no es tracta que la senyal arribi malament, sinò que ells decideixen com arriba la senyal i, per tant, si veruràs bé o no la televisió.

El preu per mes, corresponent a la qualitat estàndard (o sigui, la baixa) ja no correspon al d’un cafè, sinó més aviat al d’un capucchino. Ves a saber, potser a principis de nou any ens en fan pagar ja el d'un cafè irlandès.

EL PODER DE LA WEB PEL FUTUR D’UNA GRAN NACIÓ

La tecnologia avança ràpidament i, amb ella, ens hem d’anar adaptant de forma forçada per no quedar-nos enrere. De la mà de la tecnologia hi han les noves formes de comunicar, comunicar missatges als públics objectius als quals va dirigit aquest. Així doncs, per tal d’arribar als receptors de la millor forma, hem d’anar introduint les noves tecnologies perquè el missatge i el canal pel qual comuniquem no quedi antiquat.

Un bon i clar exemple de comunicació que utilitza les noves tecnologies és la campanya electoral de Barack Obama, candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units. Sota el lema “the campaing is about you”, el “fenomen Obama”, a diferència de les tradicionals campanyes electorals disputades fins el moment, utilitza la tecnologia i els nous mitjans (xarxes socials i la Web 2.0.) com a força principal per a captar nous votants. És per això que es considera la primera mostra sòlida del poder de la Web per aconseguir canviar de mandatari a la presidència estatal més important a nivell internacional.

Les eines que Obama ha utilitzat per a crear la seva campanya electoral són molt diverses. Personalment, n’hi ha que em criden molt l’atenció, com per exemple la creació d’una xarxa social (MyBarackObama.com) on es va aconseguir reunir a més de 750.000 joves voluntaris que intercanvien fotos, textos, vídeos, i fins i tot es poden baixar tons amb dades de persones per a trucar-los i convèncer-los que votin al senador. A més a més, i mitjançant Spaces i Facebooks, es va donar opció als seus seguidors perquè proposessin espais interactius (blogs, e-mails,...) on poder captar nous adeptes al partit. L’última originalitat de la campanya d’Obama ha sigut llançar una aplicació pel nou iPhone. El programa, que s’instal·la com una aplicació més del telèfon, permet mantenir una agenda de contactes dels simpatitzants d’Obama, rebre les últimes notícies via missatge de text de la campanya, buscar esdeveniments locals i compartir-los incloent mapes de les direccions, i veure vídeos i fotos de la campanya, entre d’altres aplicacions directament relacionades amb l’evolució de la campanya de Barack Obama.

Un altre exemple, que personalment trobo fascinant , és el famós vídeo clip de la campanya, anomenat “Yes We Can”, on el discurs d’Obama surt musicalitzat. El vídeo, recolzat per moltes personalitats que surten donant suport al candidat, ha sigut vist més de 4.000.000 de vegades, i s’estima que gràcies a ell s’han aconseguit més de 40.000 dòlars en donacions per a la campanya. A més a més, gràcies al vídeo viral, Obama va aconseguir imposar-se a las primeres demòcrates de Virginia, Maryland i el districte de Columbia i, per primera vegada, superà a Hillary Clinton en delegats a la convenció. (El video clip el podeu trobar a www.youtube.com/watch?v=jjXyqcx-mYY)

El seu impacte arreu del món ha sigut tal que a Espanya, l’ Obra Social Caja Madrid (dirigida per l’agència de publicitat Tapsa) ha agafat el mateix patró (blanc- negre, discurs polític, mateix format de producció,...) per a crear la seva nova campanya. El vídeo vol semblar-se a un míting on Pablo Pineda, la primera persona amb síndrome de down que ha aconseguit una carrera universitària, fa un discurs sobre superació i integració, imitant el discurs polític del candidat Obama a “Yes We Can”, però amb nois amb Síndrome de Down. (Podeu trobar l’spot a www.youtube.com/watch?v=elR41rwZIKg).

Amb tota la seva campanya viral, Obama no només s’ha donat a conèixer arreu del món mitjançant els tradicionals espais dedicats a la política, sinó que ha aconseguit que el seu esperit innovador surti a infinites portades de mitjans, així com ser portada de la famosa revista Rolling Stone, sota el títol “The New Hope” (la nova esperança).

No hi ha cap dubte que l’excel·lent i impecable campanya de comunicació d’Obama està recolzada per grans professionals de la comunicació que l’ajuden i l’encaminen cap allà on ha d’actuar. Tot i així, no serviria de res tenir darrere uns bons professionals si el candidat no estigués disposat a escoltar-los, creure en ells, i fer-los partícips de tot aquest entramat. De la mateixa manera que nombro als grans comunicadors de la campanya, no vull deixar de mencionar el milers de voluntaris anònims, seguidors del senador, que han col·laborat en aquesta, quan Obama els va demanar col·laboració i recolzament.

No sé si estareu d’acord amb mi, però penso que no només estem davant una brillant campanya de comunicació que utilitza les noves tecnologies, sinó que estem davant una persona que demana la col·laboració dels ciutadans, els escolta i es deixa aconsellar per les seves opinions i els seus coneixements. Per primera vegada, un candidat no només creix envoltat dels ciutadans, sinó que creix amb ells, fent-los protagonistes d’unes eleccions que poden canviar el rumb dels Estats Units i, per tant, de la resta del món.

HUGOLANDIA!!!!!!!!!!!!!!!

Com tots sabem, la interactivitat en els programes de televisió té els seus orígens l’any 1953, quan la CBS va començar a emetre “Winky Dink And You”, un divertit personatge que, a través d’una fulla de vinil enganxada a la televisió i llapis de colors per a pintar sobre ella, animava als més menuts de la casa a ajudar-lo a superar obstacles.

No és fins 39 anys més tard...

No va ser fins el 27 de juny de 1992, quan Telecinco es va convertir en la primera cadena del país a posar en pràctica la interactivitat dels espectadors mitjançant un concurs interactiu protagonitzat per “Hugo”, un graciós personatge que donava la oportunitat de fer guanyar molts premis als espectadors des de les seves cases. El programa fou emès en dos tandes: la primera va ser dins el Telecupón de la Carmen Sevilla i Agustín Bravo, però el seu rotund èxit va impulsar als responsables de la cadena a posar en marxa “Hugolandia”, un espai de tarda destinat exclusivament al personatge i les seves aventures.

Sabeu qui és l’Hugo?

L’Hugo és un simpàtic troll que ha de salvar a la seva família, capturada per Escila, una malvada bruixa que els ha enganyat per tal de portar a terme un tractament de bellesa que l’ajudi a perdurar la seva bellesa eternament. Hugolina, la novia d’Hugo, és imprescindible per la seva poció, posat que és una trolla molt guapa.

Per tal que Hugo pugui recuperar la seva família, haurà de embarcar-se a una aventura que el portarà a superar diferents obstacles, tals com esquivar els trens que van per les vies, esquivar els llamps quan pilota un avió o evitar caure a les trampes que hi ha al mig del bosc, entre d’altres.

Els espectadors, des de les seves cases i mitjançant les tecles del telèfon, han d’ajudar a Hugo a superar tots els seus entrebancs, movent el personatge d’esquerra a dreta, o bé fent-lo saltar.

L’èxit d’Hugo al món

Tot i el seu exitós pas per Telecinco, “Hugo” no ha tornat a ser adquirit per cap cadena espanyola. Tot i així, el seu gran èxit arreu del món ha fet que es difongui a més de 40 països, en molts dels quals convertint-se en el programa infantil més seguit.

Doncs bé, ja sabeu una nova data (27 de juny de 1992) per introduir a la cronologia de fets que marquen l’estat actual de la comunicació interactiva i els jocs interactius. Si us ha cridat l’atenció i us fa gràcia tenir el primer joc interactiu que va arribar a les televisions espanyoles, aquest joc ha sortit per a PC, i una versió més actualitzada, amb més jocs i aventures, per la Play Station 2 i la Game Boy Advance.

Ja sabeu doncs, a jugar!!!