Divendres 30 de novembre de 2007, 19:00 hores de la tarda a una oficina situada al World Trade Center de Barcelona. Després d’una dura setmana de treball tens ganes d’abandonar ràpidament el despatx, ja que la teva parella està a fora, impacient, esperant-te per a començar una feliç vetllada de cap de setmana junts. Només hi ha un petit problema: quan acabes de tancar l’ordinador, de cop t’adones que tens sis feines pendents a realitzar (típics “marrons” d’última hora), i fins que no els acabis no podràs abandonar l’oficina. Quins nervis!!!
Segur que tothom s’ha trobat alguna vegada amb una situació semblant, en la que, si no vols ser acomiadat, hi ha poques altres opcions... Sort que després t’adones que tot és una estratègia de buzz màrqueting d’una empresa!!! Qui descans....
Aquesta és l’acció de buzz màrqueting que Bongo, amb el nom de “La Gran Evasión”, va idear pel 30 de novembre de 2007 per a llançar al mercat espanyol la seva oferta de productes.
L’acció que es planeja és la següent: 100 persones tancades al World Trade Center de Barcelona havien d’intentar escapar-se de l’edifici, on el primer que ho aconseguís, després de superar una sèrie d’obstacles i passar diferents proves, s’emporta el Big Bongo (un cap de setmana d’evasió que comença el mateix divendres, on s’enllacen diferents experiències que ofereix el Bongo, i on finalitza en un viatge a una capital europea).
La campanya, ideada per l’agència CP Proximity i sota la premissa “d’aconseguir el màxim impacte amb la mínima inversió”, i tenint en compte dos aspectes (no comptaven amb un pressupost milionari i el fet que es tractava del llançament d’un producte experiencial), van idear la següent estratègia, partint de l’acció de buzz Màrketing “La Gran Evasión”: internet (campanya de banners, un vídeo rodat al propi WTC llançat al Youtube i a diferents blogs, i el microsite http://www.lagranevasion.es/ ), posters i flayers a bars, accions a ràdio (falques i un concurs diari realitzat a Catalunya Ràdio a través del qual es podien guanyar una plaça dins el joc), accions a la botiga Bongo i a altres punts de venta com Happy Books o Coronel Tapioca, a més d’una campanya de Relacions Públiques.
Els participants van ser escollits principalment mitjançant un procés de selecció. A la web http://www.lagraevasion.es/ havien d’emplenar un peculiar currículum i a través d’aquestes dades l’agència escollia els candidats que millor complien amb els següents requisits: responsabilitat, motivació, implicació, necessitat d’evasió, i finalment disponibilitat per a viatjar el mateix cap de setmana amb un acompanyant. Dels 1000 candidats inscrits, només 100 van poder participar activament al joc, però la resta tenien la possibilitat d’assistir com a públic a l’esdeveniment. Finalment una hora abans de començar 300 persones van acudir davant el WTC per intentar entrar al joc en la última convocatòria (cal tenir en compte que 300 persones són moltes si considerem que s’havien de presentar amb una parella, amb la maleta feta i amb disponibilitat per a viatjar el mateix dia). D’aquestes 300 persones van aconseguir entrar-ne 7, acabant formant part del joc 107 participants, dels quals hi havia un actor infiltrat i un reporter d’un programa nacional. Les persones que es van quedar fora van poder seguir l’esdeveniment a través d’una pantalla gegant i dels comentaris de la recepcionista cotilla que formava part del joc.
L’oficina, ambientada com la típica gran empresa americana dels anys 80, disposava d’un ordinador, una calculadora, bolígrafs i un telèfon per a intentar resoldre els enigmes que els permetria aconseguir un codi per a sortir primer de l’oficina i aconseguir el Big Bongo.
Tot i que l’acció no va aconseguir moltes visites als vídeos dipositats al Youtube, si que va aconseguir tenir molts repercussió als mitjans convencionals i d’aquesta manera, donar-se a conèixer.
Considero que aquesta és una forma realment original de presentar un producte diferent, on es demostra que la publicitat va molt més enllà que l’ús dels mitjans convencionals.
Segur que tothom s’ha trobat alguna vegada amb una situació semblant, en la que, si no vols ser acomiadat, hi ha poques altres opcions... Sort que després t’adones que tot és una estratègia de buzz màrqueting d’una empresa!!! Qui descans....
Aquesta és l’acció de buzz màrqueting que Bongo, amb el nom de “La Gran Evasión”, va idear pel 30 de novembre de 2007 per a llançar al mercat espanyol la seva oferta de productes.
L’acció que es planeja és la següent: 100 persones tancades al World Trade Center de Barcelona havien d’intentar escapar-se de l’edifici, on el primer que ho aconseguís, després de superar una sèrie d’obstacles i passar diferents proves, s’emporta el Big Bongo (un cap de setmana d’evasió que comença el mateix divendres, on s’enllacen diferents experiències que ofereix el Bongo, i on finalitza en un viatge a una capital europea).
La campanya, ideada per l’agència CP Proximity i sota la premissa “d’aconseguir el màxim impacte amb la mínima inversió”, i tenint en compte dos aspectes (no comptaven amb un pressupost milionari i el fet que es tractava del llançament d’un producte experiencial), van idear la següent estratègia, partint de l’acció de buzz Màrketing “La Gran Evasión”: internet (campanya de banners, un vídeo rodat al propi WTC llançat al Youtube i a diferents blogs, i el microsite http://www.lagranevasion.es/ ), posters i flayers a bars, accions a ràdio (falques i un concurs diari realitzat a Catalunya Ràdio a través del qual es podien guanyar una plaça dins el joc), accions a la botiga Bongo i a altres punts de venta com Happy Books o Coronel Tapioca, a més d’una campanya de Relacions Públiques.
Els participants van ser escollits principalment mitjançant un procés de selecció. A la web http://www.lagraevasion.es/ havien d’emplenar un peculiar currículum i a través d’aquestes dades l’agència escollia els candidats que millor complien amb els següents requisits: responsabilitat, motivació, implicació, necessitat d’evasió, i finalment disponibilitat per a viatjar el mateix cap de setmana amb un acompanyant. Dels 1000 candidats inscrits, només 100 van poder participar activament al joc, però la resta tenien la possibilitat d’assistir com a públic a l’esdeveniment. Finalment una hora abans de començar 300 persones van acudir davant el WTC per intentar entrar al joc en la última convocatòria (cal tenir en compte que 300 persones són moltes si considerem que s’havien de presentar amb una parella, amb la maleta feta i amb disponibilitat per a viatjar el mateix dia). D’aquestes 300 persones van aconseguir entrar-ne 7, acabant formant part del joc 107 participants, dels quals hi havia un actor infiltrat i un reporter d’un programa nacional. Les persones que es van quedar fora van poder seguir l’esdeveniment a través d’una pantalla gegant i dels comentaris de la recepcionista cotilla que formava part del joc.
L’oficina, ambientada com la típica gran empresa americana dels anys 80, disposava d’un ordinador, una calculadora, bolígrafs i un telèfon per a intentar resoldre els enigmes que els permetria aconseguir un codi per a sortir primer de l’oficina i aconseguir el Big Bongo.
Tot i que l’acció no va aconseguir moltes visites als vídeos dipositats al Youtube, si que va aconseguir tenir molts repercussió als mitjans convencionals i d’aquesta manera, donar-se a conèixer.
Considero que aquesta és una forma realment original de presentar un producte diferent, on es demostra que la publicitat va molt més enllà que l’ús dels mitjans convencionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada